- Mare, mareeeeee…..!!!!!!!!! Està nevant !!! Avui no podrem anar al parc –cridava la Fiona amb el nas enganxat al vidre de la finestra.
La seva mare va anar cap a la seva habitació, i tot abraçant-la va mirar amb la nena aquella neu tan blanca i tan suau que queia aquell gèlid diumenge de desembre.
- No pateixis, Fiona, si avui no podem sortir podrem aprofitar i començar a fer el pessebre. Què et sembla ?
Amb uns ullets plens d’alegria i il.lusió, la Fiona va dir que sà amb el cap, i se’n va anar corrents cap a l’armari a treure les capses on tenien ben guardats els objectes nadalencs.
Primer va trobar la capsa de les boles que, amb les presses, van deixar mal tancada i van caure totes rodolant fent un soroll festiu…..: clinc, clonc, clanc…….pef, pef, pof…….La Fiona va estar força estona rient mentre les anava recollint i posant a la capsa que aquesta vegada sà va tancar bé.
Se li estava acumulant la feina, ja que de sobte se’n va recordar que hauria de començar a pensar què havia de demanar als Reis…..
Es va plantar davant de les capses i com que ja estava aprenent a llegir, va provar de buscar el cartellet on hi posĂ©s “ PESSEBRE”. Renoi…que era difĂcil de trobar…….BBBBBBoletes…no aquesta, no !!! Llaaaaçossss….tampoc !!! Caram……on deu ser la P ? Llummmmmetes….nooooooooooo !!!!! Pppppeeessebrrrrre….pessebre !!!!!!!!! AquĂiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii….Va respirar fons i la va estirar.
- Mareeeeeeeeeeeeeeeeeee !!!!!!! Ja he trobat el pessebre. Trec les figuretes per a veure si ens en falta alguna ?
- SĂ, Fiona. TĂ© un drapet i les vas netejant. Les poses en fila i desprĂ©s ja muntarem la resta.
- D’acord, mare.
Va obrir la capsa i es va deixar endur per la mà gia que desprenen aquelles figuretes inanimades…però en el fons tan vives.
Aquell angelet no li agradava gens, feia cara d’enfadat. El bou, el ruc, un pastor, un altre pastor, un camell, el rei ros, el rei blanc, un altre camell, la
Verge Maria, Sant Josep, el bressol del nen Jesús, un altre pastor ( que lleig !!), el caganer ( hehehe !! ), l’últim camell, el rei negre….i en un raconet de la capsa, com si estigués mig mort de fred………hi havia el nen Jesús….. !!!!!
El va agafar entre les seves manetes en un intent de donar-li escalfor…..feia carona de fred…anava mig despullat….només portava uns bolquers…..pobret….segur que tenia fred.
Va observar la resta de figuretes i va veure que els únics que anaven ben vestits eren Sant Josep , la Verge i els Reis. El caganer portava una camisa i uns pantalons ( amb el cul a l’aire…) i els pastors només una samarra i uns pantalons.
La Fiona es preguntava per què no portaven una roba mĂ©s calenteta o un anorak…..i va decidir que no els podia deixar aixĂ…tan frescos…..es podien posar malalts i desprĂ©s, com deia la mare…..feinada rai !!!
La mare va venir a veure la fila de figuretes. La Fiona li va comentar que havien de comprar un angelet amb més cara de content, que aquell feia cara d’enfadat. La mare va somriure, li va passar la mà pels cabells i li va dir que en comprarien un altre i aquell el podia regalar per al pessebre de l’escola. També li va dir que comprarien uns quants pastors més que portessin ovelletes.
La Fiona es va entusiasmar amb la idea d’augmentar les figuretes, ja que cada dia s’hi apropava i les canviava de lloc. També li rondava pel cap com podia fer que no tinguessin tant de fred. Els altres anys la mare li deixava posar el radiador a la vora…però quan l’apagaven…..com es podien escalfar ?
Va anar cap a la seva habitació i va treure d’un calaix una manta petiteta, que a vegades posava a terra per que no se li refredés el cul. Va buscar unes tisores al despatx de la mare…i ja ho tenia tot !!!!
Aquell matà no va parar de nevar i la Fiona no parava d’enganxar el nas al vidre de la finestra i de dir que hi havia molta neu a la placeta. Tampoc deixava de mirar les figuretes del pessebre i de preguntar a la mare què dinarien i sobretot quan !!!!
- Fiona…dinarem macarrons…i dinarem a l’hora de dinar !!!!!
- Falta molt, mare ? – li deia amb el caganer a la mĂ , tot observant aquella mena de “pastisset marró” que duia tan caracterĂstic…..
- Para la taula…i dinarem aviat !!!
Va deixar el caganer apartat de la taula i va posar les estovalles, els tovallons, els gots i el coberts.
La mare va venir amb uns macarrons que feien una olor deliciosa………mmmmmmmmmmm que bons !!!!!
La Fiona va dinar molt i molt rĂ pid, estava nerviosa per a preparar el pessebre que aquell any seria fan-tĂ s-tic !!!!
Van enganxar una cartolina blava a la paret on hi van dibuixar uns estels platejats……i un gran estel daurat. Van posar la sorra i la molsa que havien recollit el dia abans a la muntanya……Van fer un riu amb paper d’alumini…La Fiona va dir que haurien de comprar uns aneguets…..ja que l’any passat algú els va fer desaparèixer…( segur que van caure a terra i la mare els va escombrar i van anar cap a la brossa).
Van posar la cova…i de moment l’angelet enfadat, amb el bou, el ruc, la Verge, Sant Josep i el nen Jesús…gairebé sota del bou…pel fred !!!
Els Reis Mags els van posar lluny ja que faltava molt per que arribessin……La Fiona pensava una altra vegada amb la carta als Reis….Aquest any va posar primer el rei negre….li agradava molt el Ronaldinho i creia que era un cosà seu.
Els pastors a la vora del riu i el caganer amagat darrere de la cova.
Tot llest !!!!
- Visca, visca !!!!! – cridava i saltava la Fiona, mentre la seva mare se la mirava embadalida. Aquella il.lusió no es pagava amb cap moneda del món.
Amb tot aquell enrenou ja es va fer l’hora de sopar. No havia deixat de nevar i els arbres portaven tots una boina blanca……
La Fiona va sopar arròs i una truita, un bon got de llet i se’n va anar cap a la seva habitació.
La mare va reposar…….mentre el seu pensament queia rendit……amb un somriure….
La Fiona, mentre, anava retallant trossets de la manteta que abans havia trobat, per a fer un cobrellit per al nen Jesús i uns quants ponxos per als pastors i el caganer…aixà com una capa per a Sant Josep i la Verge. Quan els va tenir acabats es va posar a dormir i a somiar, segur, amb aquell pessebre tan viu.
L’endemà havia sortit un sol groc i rodó, com el que dibuixen sempre els nens. La placeta era plena de neu……A l’escola jugarien a llençar-se boles a l’hora del pati…..
La mare li va preparar roba d’abric, les botes de neu, una gorra i uns guants.
La Fiona va aprofitar per anar a abrigar les figuretes….i quan la mare va passar per davant del pessebre…primer es va enfadar….ja que havia retallat la manteta sense permĂs….però desprĂ©s va comprendre el bon cor de la Fiona, que era el mĂ©s important.
- Fiona…que abrigadetes que van les figuretes…!!!!
- Mare, no volia que passessin fred com els altres anys.
- Molt bé !!!- I li va fer un petó.
Van esmorzar i van sortir de casa amb compte de no relliscar. A l’arribar a l’escola es van acomiadar fins a la tarda, que anirien a comprar un angelet content, uns pastors amb ovelletes i uns aneguets.
La Fiona va anar cap a la seva classe pensant que havia d’escriure la carta als Reis Mags.
La seva mare se’n va anar a treballar pensant que tenia una filla que era un sol com el que regnava aquell dilluns gèlid de desembre.
P
R
O
U
F
R
E
D
! !
